ARRAN neix el juliol del 2012 resultat del
procés de confluència entre la CAJEI, Maulets i diverses assemblees locals, amb
la ferma voluntat d'organitzar, coordinar i mobilitzar, en una sola
organització, a tot el jovent independentista i revolucionari dels Països
Catalans.
Amb
aquesta aposta col·lectiva, pretenem ser l'eina del jovent en l'engrescadora i
complexa tasca de la lluita per l'alliberament nacional, social i de gènere del
nostre poble. Així, ARRAN esdevé la punta de llança dels moviments juvenils,
formada per nuclis locals de militants escampats arreu del territori i
treballant dia a dia amb força i coordinació a nivell nacional.
Des
d'ARRAN treballem en la construcció d'un futur digne per al nostre poble,
centrant la nostra lluita al voltant de tres eixos que creiem fonamentals per a
la fonamentació d'una societat lliure d'explotació, sense classes ni cap mena
d'opressió:
La
Independència dels Països Catalans, amb la intenció d'esdevenir subjecte
polític sobirà i defensar-nos dels continus atacs que intenten esborrar la
nostra identitat i construir un país al servei de les classes populars del
poble català.
Tota
política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
(Joan
Fuster)
Reivindiquem
la necessitat de trencar amb el sistema capitalista i la misèria i injustícia a
la que ens evoca; per això apostem fermament per la construcció del
Socialisme, el que ens ha de portar a una societat sense classes i
l'aprofundiment en l'afirmació col·lectiva de l'ésser humà. Una societat en la
que, totes, sense cap mena de distinció, tinguem la possibilitat de
desenvolupar les nostres capacitats en plena llibertat.
Tinc
una causa més gran i noble que la meva pròpia, una causa en la que tots els
interessos privats tenen un segon lloc.
(Leila
Khaled)
La
lluita Feminista contra l'opressió personal i col·lectiva que suposen les
estructures patriarcals basades en el domini de l'home sobre la dona i els
valors preconcebuts com a masculins per sobre de tots els altres, així com la
discriminació per opció sexual o model de vida.
Fins
ara la dona ha estat el que l'home volia que fos. Avui és, ha de ser, serà,
cada dia més el que vulgui ser.
(Frederica
Montseny)
També
considerem com a pròpies la lluita ecologista, la lluita antifeixista i
antiracista, i la solidaritat internacionalista.
Vam
perdre, no vam poder fer la revolució. Però vam tenir, tenim, tindrem raó
d'intentar-ho. I guanyarem cada cop que un jove sàpiga que no tot es compra, ni
es ven i senti ganes de voler canviar el món.
(Envar El Kadri)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada